CARACTERITZACIÓ DE L'ANIMACIÓ TURÍSTICA

Comencem el curs deprés del merescut descans  que hem tingut aquest estiu. Enguany, Carles Monclús serà qui ens dóne el mòdul d'Animació Turística. Així, tal i com feiem l'anterior any, pujarem al blog entrades comentant tot allò que fem a classe i d'altres de tot allò que ens resulte interressant per a compartir.

En primer lloc, hem parlat a classe del turisme. L'OMT defineix turisme com el desplaçament de persones fora del seu entorn habitual, per un període superior a 24h i inferior a un any per un motiuque no siga el d'una activitat remunerada. També te com a definició les activitats que realitzen le spersones durant els seus viatges i estàncies en llocs diferents al seu entorn habitual, per un periode de temps consecutiu inferior a un any, amb finalitats d'oci, per negocis o altres motius.

Cal distinguir una relació d'elements:

• Demanda turística: clients i potencials clients.
• Oferta turística: productes i serveis.
• Localització geogràfica: el destí.
• Agents turístics: empreses i organismes que faciliten l'intercanvi entre oferta i demanda.

Història del turisme

A l'antiga Grècia es dona per primera vegada el cas de que persones viatgen per plaer o curiositat, encara que el principal motiu per el que viatgen és el comerç. També es parla de temes com les 7 meravelles del món, peregrinacions o els jocs olímpics.

Amb la caiguda de l'Imperi Romà, les fires de bestiar i de comerç mobilitzen molta població i generen negoci per allotjament i menjar (i també per prostitució). Altre fenòmen molt important a destacar fóren les peregrinacions. 

Paral·lelament es posaren en marxa viatges amb finalitats comercials (Ruta de la Seda). Més tard apareix el Gran Tour, on el viatger era un observador i estudiós que desitjava conéixer terres extrangeres.

Durant el s.XIX, el turisme segueix creixguent amb la millora de les comunicacions i els transports. Comença a aparéixer l'accés al viatge com a forma d'oci i es normalitzen diverses formes de turisme com el termalisme, turisme de muntanya, de costa...

L'era del turisme de masses comença en la posguerra de la II Guerra Mundial, quan les costes d'Itàlia, França i Grècia començen a rebre visites de manera massiva de persones de la resta d'Europa. L'Estat espanyol i Portugal s'incorporen més tard per les respectives dictadures franquista i salazarista.

Es caracteritza per entendre al turista com a un consumidor.

Un altre aspecte que va influir molt va ser la generalització de l'automòbil com a mitjà de transport i un nou grup que apareix al final dels 70: els i les jubilades, molts interesants, ja que poden viatjar altres èpoques de l'any, no necessariament en vacances.

En definitiva i tal com hem comentat a classe, el turisme contemporani ha crescut fins transformar-se en una potentísima industria, a la que cap país vol renunciar, ja que els beneficis econòmisc són evidents. El turista de hui en dia és algú que a més de proporcionar beneficis, serveix per comunicar la notícia que el país que ha visitat és mereixedor d'inversions, per això els Estats s'esforcen en la presentació dels seus paísos.