Visita al Museu d'Etnología

El passat dia 31 de gener realitzarem una visita al Museu d'Etnología, on una de les treballadores que forma part del departament didàctic ens va fer una breu explicació de com preparen les diferents exposicións i com mantenen l'expocició permanent.

Després vam tindre llibertat per a veure l'esposició permanent. En aquesta estaguerem una bona estona, ens va pareixer molt interesant.

El que més ens va retindre a les diferents sales van ser els testimonis en video que sortien en les pantalles. Els testimonis explicaven diferents situación segons la sala, en la sala de l'Horta la gent explicava com es vivia, la feia al camp que es realitzava, etc.

Pero que és Etnología?

L'etnologia és la ciència social que estudia i compara els diferents pobles del món i les seues cultures. Poques coses són tan humanes com la cultura. Cultura és la llengua que parlem, els objectes que fem servir, la manera com organitzem les relacions familiars, la roba que ens cobreix o la manera en què ens comportem. Cultura és el conjunt de pràctiques que ordenen la societat i la seua relació amb la naturalesa. Un conjunt de pràctiques adquirides pels humans en tant que éssers socials.

L'etnologia al museu:

 

El Museu Valencià d'Etnologia aplica el mètode i els postulats de l'etnologia en l'estudi de la societat tradicional i popular valenciana.

Què vol dir això? 

En primer lloc que l'equip del museu realitza treball de camp gravant entrevistes en format audiovisual, buscant documentació, fotografies, recollint i  documentant objectes susceptibles de formar part de les seues col·leccions. Després, ja al museu, arriba la fase d'estudi, catalogació i restauració dels objectes, la transcripció i anàlisi d'entrevistes, filmacions o notes i l'estudi de la bibliografia i documentació científica sobre el tema.

Més tard vindran les publicacions, les exposicions i les activitats científiques i didàctiques

Exposicións:

1. La ciutat viscuda

La ciutat ha estat protagonista i escenari privilegiat de la transformació de la societat tradicional —fonamentalment agropecuària— en la moderna societat industrial. És sobretot en la ciutat on es concentraren aquests processos de canvi i modernització social, però bona part de la ciutat tradicional va resistir i romandre dempeus. No només arquitectònicament i urbanísticament parlant, sinó en tot allò que toca de prop pràctiques socials i usos i costums convivencials. Per això es parla de ciutats viscudes i en trànsit, a les que s'acosta la present exposició.

 

La Mediterrània ha sigut sempre un món urbà. I també ho ha estat —i ho continua sent— el territori valencià, sempre articulat al voltant d'un conjunt de ciutats que senyoregen els espais rurals.

2. Horta i Marjal

Una part important de la població valenciana viu, conviu i treballa a l'estreta franja del territori valencià ocupada per hortes i marjals. No és estrany, doncs, que siga ací on s'haja desenvolupat un segment molt significatiu de la nostra cultura tradicional. Les sales permanents d'Horta & Marjal mostren al visitant les claus interpretatives d'aqueixa cultura, tot subratllant les singularitats i les semblances respecte a l'àmbit mediterrani al que pertanyem. 

 

L'exposició mostra la inevitable transformació que s'ha vist obligada a mamprendre la cultura tradicional, situada com està al si d'un món en el que els referents culturals propis estan en constant definició. Les sales permanents d'Horta & marjal s'estructuren en dos apartats bàsics: un centrat en elsconceptes i un altre en els objectes. 

3. Secà i montanya

Com és comú en tot l'àmbit mediterrani, a partir de les estretes franges de costa que ocupen hortes i marjales, el territori valencià comença a elevar-se per esdevenir secà i muntanya. 

Per al cas valencià, el secà, i sobretot la muntanya, configuren un veritable “contrapès” o, si es prefereix, estableixen una “dualitat” amb les hortes i marjals. Així, i malgrat l'existència d'alguns nuclis poblacionals d'importància històrica i fins i tot industrial com Alcoi o Morella, el secà i la muntanya valencians han estat molt menys poblats que les planes de la costa, densament urbanitzades. D'altra banda, enfront de les àmplies hortes del pla litoral, les dificultats del terreny han obligat en la majoria dels casos a aprofitar al màxim els vessants, construint així un paisatge de cultiu a partir de terrasses (bancales). Tot això amb un hàbil ús de l'abundant pedra que es té a disposició a les zones de secà i muntanyenques.