Les Dones Rapades

"Una vegada detingudes, les obligaven a beure oli de ricí per a provocar-los diarrees i passejar-les pels carrers, mentre el poble les insultava i apedregava."  

Que són les dones rapades? Perque eren rapades? 

Són dones que van ser represaliades pel franquisme per les seues idees polítiques o per les seues actituds liberals. La despossessió del cabell era només una de les moltes vexacions patides.

Una vegada detingudes, les obligaven a beure oli de ricí per a provocar-los diarrees i passejar-les pels carrers, mentres el poble les insultava i les apedregava. S’utilitzava els mateixos veïns per a maltractar-les, creant un ritual d’humiliació col·lectiva, a l’estil de l’inquisitorial, que prevenia les futures rebel·lions.

Els heretges, les bruixes, els falsos conversos condemnats alguns segles abans, o els indígenes acusats d'idolatria en les colònies, també eren deshonrats de la mateixa manera pública -amb rapats inclosos- per buscar un impacte psicològic en la població.

Naturalment, el rapat del cabell i les purgues de ricí no van ser les úniques formes represàlies. Elles, com els homes, van ser torturades, recloses en presons, forçades a treballar, afusellades, enterrades en fosses comunes i sotmeses a múltiples formes d'exclusió social.

La victòria del camp nacional va desencadenar una violència desmesurada però no tan arbitrària com pugui semblar. El pla era esborrar la revolució social, a bona part dels obrers i obreres compromesos amb ella, exterminar la seva llavor i la seva memòria.

El passat Dimecres 14 de Març tinguérem el plaer de visitar l'exposició al MuVIM de "Jo sóc memòria de les rapades", organitzada per Mónica i Gema del Rei Jordà, germanes bessones fundadores d'Art al Quadrat. L'exposició fa homenatge a les dones represaliades en la etapa del franquisme per les seues idees polítiques o les seues accions liberals.

El projecte, tal i com ens va dir, naix d'una llarga investigació d'uns 5 anys, on s'han dedicat a la búsqueda de fotografies, testimonis e inclús, trossos de cabells a tot lo món en els quals han fet una llarguísima coleta que penja en l'entrada de l'exposició.

A la segona part, veguérem les imatges i els videos de les dues germanes rapant-se el pèl en meitat del carrer, tal i com feien en l'època del franquisme. També es passaren alguns carrers agranant mentres els veïns les seguien. Tot açò grabat desde distints punts de vista, pere captar-ho en primera persona o desde una càmera de carrer.

 

I per a finalitzar, la peça més important de l'exposició, una coleta d'una rapada original, que la seua família había guardat durant anys i que el seu nét l'ha oferida per tal de fer homenatge a quelles valentes dones.

En definitiva fou una exposició no molt llarga, però si molt intensa, on es busca no un record trist, sino un corrent col·lectiu que rescate la força i el valor de les rapades, que servisguen d'exemple en la lluita contra la violència que pateixen les dones hui en dia.