Turisme Font d'en Carròs

La Font d'en Carrós es troba a la Safor.

PATRIMONI CULTURAL

 Oficina de turisme (l’antic ajuntament)

Es tracta d’un edifici que data del s. XIV. En les obres que s’han efectuat recentment han quedat descobertes, les restes del primitiu porxo de la vila: un cobert d’arcs de rajola, els pilars del qual suportaven, a la banda de dalt, l’almodí municipal que estava destinat a la compra i la venda de blat i altres cereals. També en aquest lloc es celebraven els consells on acudien tots el veïns per tractar temes d’interès del poble. Actualment alberga l’oficina de turisme de La Font i dos sales superiors per exposicions i futur museu.

Plafons ceràmics devocionals

La història dels plafons devocionals al carrer comença cap a la segona meitat del segle XVIII. És una manifestació religiosa- popular que ens permet recuperar o conèixer antigues devocions. Els plafons ceràmics son part del patrimoni cultural del poble. Aquests taulells fan referència a unes imatges que es col·locaven a les façanes d’algunes cases, doncs aquesta tradició s’inicia segons els estudiosos, cap al 1750 aproximadament.

 En La Font, com anècdota, podem dir que en relació a la seva població i nombre de cases presenta una de les majors densitats de plafons devocionals per habitant que la resta de pobles de la Comunitat Valenciana. Són més de 40 plafons prou interessants a les façanes de les cases i alguns a l’ interior.

 Muralles del Rafalí

Un element d’interès històric és la Muralla del Rafalí. El primer nucli de població de La Font es va establir en la part més alta denominant-se El Rafalí i aquest primer nucli de població va estar emmurallat per a la defensa dels seus habitants. Comprenia l’ actual solar de l’església de Sant Antoní màrtir i alguns carrers del seu voltant. Es tracta per tant, d’un traçat pertanyent al s. XIV i construït a l’estil mudèjar, amb una extensió aproximada de 800 metres lineals, existint en l’actualitat restes que ho justifiquen i que es poden observar si ens passetgem pel poble.

Església de Sant Antoni Màrtir

L’església parroquial, es troba situada en la part més alta del poble, l’origen cal buscar-lo en l’antiga mesquita que ocupava el solar de l’actual temple parroquial. Fou arran de la conquesta cristiana (segles XIII) que passà en mans de la família Carròs i fou convertida en església cristiana l’any 1329 (una de les més antigues de la comarca), d’estil gòtic i consagrada sota l’advocació i la devoció dels Carròs envers el sant italià de la regió de Sardenya sant Antonino (o Antoní) Màrtir.

 Es tracta d’una església estructurada en 6 trams amb capelles entre els contraforts. L’accés a l’edifici es fa per la porta principal, dels peus de la nau. La nau central, és d’estil gòtic i està coberta amb potents arcs apuntats de rajola que sostenen la volta de creueria gòtica.

 – Capella de la Mare de Déu del Remei (s. XVII): en aquesta parròquia existeixen 2 antiquíssims sepulcres, 2 interessants sarcòfags del s. XIV que pertanyien a la família Carròs.

Els Xorros

 En la plaça més cèntrica i més significativa per al poble, es troba l’emblemàtica font que dóna nom al nostre poble, coneguda popularment com “els Xorros”. Antigament no existia aigua potable en els habitatges i aleshores els veïns acudien a la font dels Xorros per abastir- se. Així doncs, entre els anys 1911-1929, es realitzà un pou en la plaça de l’església i amb una sènia es treia l’aigua per a que la gent que vivia en la part alta de la població es pogués abastir d’aigua sense tindre que baixar fins a la plaça.

En l’actualitat aquesta placeta es troba embellida amb jardins amb l’objectiu de que aquesta font que dona nom al poble, sigui un lloc simbòlic i emblemàtic. De fet, es en aquest punt on es concentra i reuneix la major part de les celebracions festives.

Ermita de Sant Antoni

 A la placeta de Sant Antoni, ens trobem l’ermita de Sant Antoni, que està ubicada en un barri de traçat medieval en el qual es trobava assentada la moreria del poble en l’època musulmana, separada pel barranc que dividia el poble, separant els habitatges dels moriscos o cristians nous i la dels cristians vells. Antigament, hi havia una mesquita àrab que va ser enderrocada durant la guerra de la Germania (1521). Va ser construïda de nou i dedicada al culte cristià, entre 1530 i 1580.

Cal esmentar a més, l’interès que té aquesta plaça en l’actualitat quan es celebra el porrat que es celebra en honor a Sant Antoni, durant un cap de setmana dins del mes de gener, remuntant-se l’origen d’aquesta tradició al s. XVI al voltant de l’ermita dedicada a aquest sant, comportant aquesta festa i tradició actes religiosos, on destaca una missa de benedicció de pans i animals, així com també altres activitats de festa no religioses amb caràcter cultural o lúdic que estructuren un suport turístic.

Ermita de Sant Miquel

Del s. XVI i d’estructura gòtica, amb bigues de fusta i coberta amb teules àrabs, es troba situada dalt d’un tossal entre els termes de Rafelcofer i l’Alqueria de la Comtessa, encara que aquesta és propietat de La Font. El seu accés es fa per l’antic camí de Xàtiva.

Cada any els veïns de la Font acudeixen a realitzar la romeria en honor a aquest sant el últim diumenge del mes de setembre.

Cal destacar també que l’entorn natural en que s’hi troba, es característica ja que es poden trobar una gran varietat de plantes medicinals pròpies de la nostra comarca com son: timonet, pebrella, timó i romer.

El Patronat

Es tracta d’un edifici religiós i emblemàtic en el que la seva construcció data del 1921. És un edifici de planta quadrada amb claustre interior que va servir per a una congregació de monges (mares de la puresa). Actualment s’utilitza per a les classes de preparació per a la comunió, confirmació i matrimoni. Mitjançant un conveni amb l’ajuntament també s’utilitzen algunes de les seves dependències per a actes socials i culturals on es desenvolupen activitats culturals com són exposicions, escola d’estiu i cine d’estiu al pati, etc.

PARCS

Parc del Calvari

Àrea recreativa situada a la zona alta del nucli vell fora del nucli urbà i per la seva situació elevada és ideal gaudir de la seva natura, condicionada com a zona verda i espai recreatiu amb bancs i taules, parc infantil, etc.  En aquest lloc es celebra el Viacrucis de la Setmana Santa que ha donat nom a aquesta zona, així com també la tradicional festa de la Badà que tradicionalment es celebra el dia següent al dia de Sant Vicent, on conjuguen berenar popular amb jocs tradicionals.

Es tracta d’un nucli condicionat com a zona verda i espai recreatiu amb plantes autòctones, aigua potable, taules, bancs, paellers i parc infantil. Per la seva situació elevada es poden apreciar paisatges esplèndids. És una zona de recreació, ideal per a passar un dia d’autèntic descans i contacte directe amb la naturalesa.

Parc de la Plana

Zona d’esplai que compta amb zones enjardinades, parc infantil, pista esportiva, torradors, bancs, taules i serveis públics. Es un lloc molt agradable per passar un dia amb la família i amics, envoltats de natura. Es recomana, també, un passeig amb bicicleta o caminar fins la Plana. A més, per als amants del esports, hi ha al costat un poliesportiu (amb pistes de tenis, pàdel, camp de futbol, etc.) i la piscina municipal (oberta a l’estiu).

RUTES

Ruta del Castell (SL V-60)

S’inicia des de la part més alta del poble, al carrer calvari.  Una vegada visitat el monument es pot tornar al poble pel mateix camí o allargar la ruta pujant a la urbanització Tossal Gros i tornant per el paratge de la planeta, fins al parc del Calvari. Es tracta d’una ruta circular de 3,8 km, amb un desnivell de 145 metres, dificultat baixa-mitja i un temps aproximat de 2 hores.

El sender està dissenyat per a recorregut a peu, permetent realitzar un itinerari didàctic ja que transcorre per diferents elements arquitectònics i històrics com són les Muralles del Rafalí, el Castell del Rebollet, la Pedra del Moro i el Parc del Calvari, i transcorre per la Planeta on es poden observar antics bancals amb marges de pedra en sec.

Ruta del Assagadors i les Covatelles (PR- CV 347)

El recorregut s’inicia en el Parc del Cementeri per anar ascendint entre bancals de tarongers i de secà fins arribar al cim de Covatelles, lloc on podem observar extenses vistes de la costa mediterrània, de la comarca de La Safor i de les serres pròximes com el Benicadell, el Mondúver i Serra Grossa.

Aquesta ruta, s’endinsa al cor del barranc de l’Arrullador creuant espesses pinedes  i passant pel paratge de la Mola, amb una distància total de 9.400 metres, dificultat mitja, amb un desnivell de 270 metres i un temps aproximat d’unes 4 hores.

Ruta Estepar-Fontanelles

La ruta Estepar-Fontanelles creua la serra del municipi, adentrant-se al cor del Barranc del Arrullador. Els punts culminants son el cim del Catí i el de Covatelles. La ruta inicia Al Parc del Cementiri.

Ruta de l’Horta i els molins

Aquesta ruta pot realitzar-se en bicicleta o a peu pels camins rurals del municipi, entre els camps dels tarongers. La ruta es creua amb els canal d’origen àrab que portaven l’aigua als Camps i als molins d’aigua. Alguns d’aquests edificis s’han rehabilitat per al seu ús turístic com és el cas del Molí Canyisset, altres han desaparegut en la seva totalitat (Molí Primer o el Molí Roig) i altres es conserven encara després de molts anys en desús (Molí Bolera, Molí de l’Arròs o el Molí de la Foia).

ALLOTJAMENTS TURÍSTICS

Hotel rural Molí Canyisset

A uns cinc quilòmetres de la platja, i situat entre els camps de tarongers que componen el terme de La Font en Carros, es troba el Molí Canyisset, antic molí d’arròs del segle XVII que ha segut restaurat i habilitat com a hotel rural.

L’antiga maquinària, abans empleada per a llavar, assecar i moldre l’arròs, ha segut restaurada i hui decora els racons del full component autèntiques escultures, que li tornen a l’edifici el seu sabor d’antany. A més, compta amb 17 habitacions amples, dirigit a un segment mig-alt, no obstant, és un hotel en encant amb una estructura peculiar que li dona personalitat i tradició i és un bon element de referència del que es podria tenir en La Font, recuperant altres cases de camp seguint la mateixa línia.

Hotel Restaurant Molí Canyisset

Ctra. de la Font – Beniarjó

Tel. 96 283 32 17 – Fax  96 283 38 92

Festes:

El porrat de Sant Antoni de La Font d’en Carròs

La tradició del porrat popular és una festa on es celebra baix l’advocació d’un sant al qual es venera en una ermita o santuari. A banda, de l’element religiós tradicional, l’altre element característic d’aquesta festa consisteix en un mercat a l’aire lliure on es posen a la venda productes tradicionals, dolços, fruits secs, productes artesanals, etc..

L’origen d’aquest costum popular s’atribueix a la veneració dels Sants dins d’un context de societat d’economia agrària i ramadera. Actualment, es manté aquesta tradició encara que hagi canviat el context econòmic. En La Font, aquesta tradició comença en el s. XVI en el barri de l’ermita de Sant Antoni (situada a la plaça, en ple casc urbà), celebrant-se la festa en el mes de gener.

La festa comporta actes religiosos dedicats al sant i consisteix en un missa de benedicció de pans i animals, així com també altres activitats de festa no religiosos, amb un caràcter cultural, lúdic i turístic. La nit del dissabte s’encén una tradicional foguera de sant Antoni on té lloc normalment un sopar a la calor del foc.

Un altre dels actes destacables és la trobada de Boixets que ja porta diversos anys celebrant-se aqueix mateix diumenge on acudeixen bolilleres vingudes de molts municipis de fora, suposant per tant, una important afluència de participants, culminant- se amb un “puchero” col·lectiu en la Plaça dels Xorros, la més cèntrica i significativa del poble.

Tots aquests esdeveniments es realitzen baix un fons de fira medieval que es troba en funcionament durant dissabte i diumenge. El tradicional porrat es tracta d’una festa de gran interès en La Font i es troba declarada festa d’interès turístic local des de l’any 2008 ben consolidada, amb una gran assistència de gent. Actualment, és sinònim d’activitats culturals i turístiques complementàries com són la ruta de plafons, recorregut pel poble i exhibicions de motos històriques.

Festes patronals

En les festes locals es reflecteixen tot el conjunt de creences, costums i manifestacions festives que conformen les tradicions del municipi. Aquestes festes es fan en honor als patrons i patrones de la vila; el Santíssim Crist de l’ Empara i Ntra. Sra. del Remei, Sant Isidre, el Sagrat Cor de Jesús i es celebren la setmana següent a la celebració del dia de l’Assumpció (15 d’agost). Es tracta d’unes festes amb gran diversitat d’activitats religioses, culturals, esportives, gastronòmiques..

Romeria de la mare de Déu del Rebollet

La romeria té lloc en l’ermita de Sant Miquel que es troba a uns 3 km de la població, ubicada entre els termes de Rafelcofer i l’Alqueria, però és propietat municipal. La seva celebració té lloc el 29 de setembre i s’inicia des de La Font fins a l’ermita de Sant Miquel on acudiren nombrosos veïns de la població i d’altres municipis del seu voltant, celebrant-se amb una missa en honor a aquest sant, i al igual que en la Romeria de la Mare de Deu del Rebollet, amb un esmorzar i diferents actuacions que es realitzen en acabar la missa.

“La Badà”

Aquesta festa o tradició es va iniciar fa uns 70 anys i es celebra el dia després de la festa de Sant Vicent Ferrer. Es diu que aquesta festa la va iniciar un veí del poble, en el qual, després d’haver celebrat el seu sant, va voler continuar la celebració un dia més convidant un grup d’amics i d’amigues a berenar al castell del Rebollet, sent típic el sofregit de bonítol i tonyina negra, i les coques amb ous.

Sant Domènec

Festa que se celebra en el barri al costat de l’església Parroquial, al carrer St. Domènec, en honor a Sant Domènec de Guzmán, fundador de l’ordre dels predicadors. Hi ha constància que aquesta festa ja se celebrava amb molta devoció al S. XVII. Posteriorment va desaparèixer del calendari festiu, però sobre 1920 va ressorgir, gràcies als veïns del poble, encara que va tornar a desaparèixer després. Actualment ha tornat a viure un nou ressorgiment i se celebra el cap de setmana pròxim al 4 d’ agost, dia de la festivitat d ‘aquest sant.

La festa comença el divendres amb una romeria pels carrers del barri, amb cants d’albades. El dissabte els veïns organitzen un dinar de germanor. De vesprada hi ha diversos actes lúdics amb jocs populars per als més menuts. Finalitza el dissabte amb un sopar popular amb revetlla. El diumenge s’enceta amb el rosari de l’Aurora i a migdia es celebra la missa en honor al sant. Acaba la festa el diumenge a poqueta nit amb un concert de tabalets i dolçaines.

Sants Abdó i Senent

És una festa de barri que es celebra pels veïns del carrer sants Abdó i Senent, celebrant- se a finals de juliol,  dia de la festivitat dels Sants Abdó i Senent, màrtirs cristians, advocats contra les pedregades, sants patrons dels llauradors i del camp. D’ells diuen els llauradors valencians:

San Antoni de Pàdua

Aquesta festa es celebra el cap de setmana posterior al dia 13 de juny, dia de la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, i és organitzada pel barri que comprenen diversos carrers del seu voltant.

Gastronomia:

La gastronomia elaborada en la població és la típica mediterrània. Els països riberencs del Mediterrani gaudeixen d’un microclima que el fan diferent de la resta del món, la humitat, les moltes hores de sol, el seu clima benigne i la fertilitat de les seues terres donen una gran varietat en els fruits que s’arrepleguen, la qual cosa dóna als habitants del lloc el privilegi d’una economia de no subsistència i en conseqüència un refinament en l’aspecte culinari. El resultat és l’elaboració i transformació dels productes que ens ofereix l’ horta. La localitat té com a plats i dolços típics:

• Arrossos caldosos.
• Arròs al forn.
• Coques a la calfó
• Bonítol al forn
• L’olla
• Carns a la brasa.
• Conill i pollastre sofregits.
• Espencat amb pebre, tomaca i albergínia.
• Rotllos d’aiguardent.
• La coca en ous.
• El pa benet del dia de Sant Antoni Abat.

Les receptes de tots estos plats i dolços són senzilles, de fàcil elaboració i en els restaurants i forns de tot el municipi es poden trobar o degustar segons l’estació de l’any.